Ascó es queda sol. Vinebre també diu NO al cementiri nuclear.

Més de 300 persones assisteixen a la conferència sobre els efectes dels residus nuclears en la salut i el medi que va pronunciar el Dr. Eduard Rodriguez Farré

Nou cop fort contra la candidatura d’Ascó després que el passat diumenge 28 març el municipi de Vinebre, per una aplastant majoria, votés no al cementiri nuclear. El resultat de la consulta popular organitzada per les entitats del municipi, va ser de 109 vots en contra del cementiri nuclear (88.62%), 12 vots a favor (9.76%), i 2 vots en blanc (1.62%). La societat vinebrenca d’aquesta manera diu que vol viure a Vinebre, però no al costat d’un cementiri nuclear.

Vinebre, situat a les portes d’Ascó i a tant sols 0,5 Km de distancia, era un municipi clau per les pretensions de l’AMAC d’aconseguir un mínim consens pel si, i aquesta associació hi havia esmerçat mots recursos (viatges a Habbog i xerrades a favor del Si). Degut a la pressió dels seus ciutadans, l’alcaldessa, que preconitzava el Si, va haver de convocar una consulta a través de les Entitats locals. El resultat és tant contundent que no ofereix cap tipus de dubte, i contradiu totalment els arguments de l’Alcalde d’Ascó, que encara diu que la immensa majoria de la ciutadania vol el cementiri. Amb el resultat d’aquesta consulta es demostra que els ciutadans dels municipis més propers a Ascó tampoc volen el cementiri.

llegeix la resta de comunicat

Ara, dels 13 municipis que conformen l’AMAC d’Ascó, n’hi ha 8 (Mora d’Ebre, Flix, Corbera d’Ebre, La Fatarella, El Molar, i darrerament La Torre de l’Espanyol, La Palma d’Ebre, i Vinebre) que han dit no al cementiri, i només en queden 4 que no han aprovat mocions en contra (La Figuera, Garcia, Mora la Nova i Riba-roja d’Ebre). Aquests municipis, però, tampoc han aprovat cap moció de suport a la candidatura asconenca.

La CANC vol ressaltar que l’únic consens pel Si es dona només entre tres o quatre alcaldes que a títol personal manifesten la seva opinió favorable, amb flagrants contradiccions com en el cas dels municipis de la Palma d’Ebre o Tivissa, amb alcaldes que fan seguidisme de l’AMAC mentre els seus plenaris han aprovat mocions de rebuig al cementiri i el seu partit, CiU, s’ha posicionat clarament en contra del cementiri. O casos com els de Móra la Nova i Riba-roja d’Ebre, amb uns alcaldes que es van aliar amb el PP votant en contra de la resolució de la Diputació de Tarragona contra el cementiri nuclear a Ascó. Aquesta resolució va ser aprovada amb 22 vots a favor (CiU, PSC, ERC), 4 vots en contra (PP, Sabanza, Aparicio), i una abstenció.

L’oposició popular i institucional a la instal·lació del cementiri nuclear no para d’augmentar cada dia. Cada setmana que passa, entre 5 i 10 ajuntaments aproven noves mocions en contra del cementiri nuclear. A dia d’avui, ja són 124 els municipis catalans que s’han mostrat contraris al cementiri nuclear (el 80% de les Terres de l’Ebre i Priorat). També 12 Consells Comarcals s’hi han posicionat en contra (8 dels 10 de la demarcació de Tarragona), igualment com les Diputacions de Tarragona i Lleida, i el Parlament de Catalunya.

Totes aquestes institucions han dit no perquè saben que el cementiri nuclear no es el que necessita Ascó ni la Ribera d’Ebre per diversificar la seva economia i millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

Cap ajuntament, cap institució, cap consell comarcal, ni cap organització, ha aprovat cap resolució ni moció de suport a la candidatura d’Ascó.

Així doncs, amb tots aquests antecedents i vist l’unànim rebuig popular, social, institucional, i polític, la CANC demana al Ministre d’Industria i al Gobierno de España que desestimin definitivament la candidatura d’Ascó en el procés de tria de l’emplaçament del cementiri nuclear espanyol.

Per altra banda, el passat dijous 25 de març al Teatre Municipal La Llanterna de Móra d'Ebre, més de 300 persones es van aplegar per assistir a la conferència sobre els efectes dels residus nuclears en la salut i el medi, que va pronunciar el Dr. Eduard Rodriguez Farré. Aquesta sessió va estar organitzada per la CANC amb la voluntat d'oferir informació contrastada sobre els riscos per a la salut associats al cementiri. Aquesta informació ningú l’havia posat en el debat públic fins ara. El ponent, aportant dades del mateix Consejo de Seguridad Nuclear, va ser clar i contundent al referir-se a la contaminació radioactiva, en l'aire i l'aigua, que actualment existeix a la Vall de l'Ebre, com a conseqüència de les emissions radioactives de les centrals nuclears en funcionament. Segons el Dr. Rodríguez Farré, aquesta contaminació es perpetuaria amb la presència d’un cementiri nuclear. Va ser molt explícit en explicar com d'endarrerida està la tecnologia per emmagatzemar els residus radioactius d'alta activitat, posant exemples sobre la poca resistència de les cèl·lules d'emmagatzematge que es clivellen molt abans de la seva vida de disseny pels efectes de l'alta temperatura i la pròpia radioactivitat. També va explicar els efectes que les partícules radioactives, incloses les de més baixa activitat, tenen sobre les cèl·lules vives i el risc de que es converteixin en terminals lliures. Finalment va explicar les metodologies dels estudis epidemiològics, expressant els seus dubtes sobre els que s'està realitzant actualment per part del CSN.