“Vinebre i les quatre ametlles rebotades”

 

Diumenge, a dos quarts de sis de la tarde, local del cine de Vinebre: gran míting de Convergència i Unió, amb la intervenció estel·lar de Felip Puig. Les previsions d’assistència (una dada que sempre ens demanen els Mossos als nostres actes) devien ser força optimistes, perque la sala era plena de cadires ben arrenglerades i preparades per a rebre a tota la “marabunta”.

Dir que l’acte a “punxat” és quedar-se curt. De fet, si no comptem als quinze anticementeris que hem format disciplinadament i als càrrecs del partit, uns altres deu, només hi havia unes 40 persones de públic. Els parlaments s’han succeit un darrera l’altre, escarransits i precipitats com una pixada de gos: primer l’alcaldessa de Vinebre, després el candidat de la Ribera d’Ebre al Parlament, una regidora de l’Ajuntament de Tortosa, el Xavier Pallarés, i al final Felip Puig.

Al final, la desbandada general (que naltres hem aprofitat per intervenir), un local buit en un tres i no res, i une safates plenes de llàpissos i globus que ningú ha recollit.

Des de “Veïns d’Ascó” volem protestar enèrgicament per aquesta falta de formalitat. Si ens prenem la molèstia de sortir de casa un diumenge per la tarde, el mínim que pot fer la “patum” convergent de la comarca és omplir el local del míting fins a rebentar, i no deixar-nos a naltres amb el compromís i la responsabilitat de salvar l’acte amb la nostra presència. I no ho diem només per naltres, gent soferta com la que més, sino pel pobre Felip Puig que ha fet 200 Km d’anada i 200 Km de tornada per a veure menys militants que si hagués baixat al bar del seu carrer. Això no es fa, home!

Com anècdota i mostra de la nostra educació, un comentari que li ha fet un convergent de Móra a la Mercè: “Us heu portat molt bé, i això us honra” (potser ens hem passat amb els aplaudiments). I l’altre resum del dia, que li ha fet una dona de Vinebre a la Rosa Miró: “Això em recorda a quan era petita i anava a l’ametlla amb muns pares. Sempre se n’escapava alguna de rebotada, fora de la borrassa, i mun pare em deia que l’anés a recollir... I, avui, aquest home ha vingut a recollir només quatre ametlles rebotades”.

Com he dit abans, al final de l’acte hem fet una “maniobra ofensiva”, aprofitant l’equilibri de forces existent. L’Agustí Serra ha començat un atac frontal al Felip Puig, al que ens hem afegit el Jordi, la Noemí i jo mateix. El Sabanza ha tractat inútilment de treure’l d’allí, agafant-lo pel bracet i estirant disimuladament. Però el Felip Puig, encegat, disparava “resolucions del Parlament de Catalunya” contra tot el que es movia. El bloqueig de l’Agustí s’allargava, sense donar mostres de cansament, mentre la Noemí demanava que Convergència es definís clarament d’una vegada. A poc a poc, però, el Sabanza anava empenyent el seu cap cap a la sortida, mentre intentava protegir-lo amb el nou armament secret (“Tú no vols el cementiri, perque així podràs seguir tenint jornalers per quatre duros”, li ha llençat a l’Agustí). He de dir que quan he sentit això les cames m’han fet figa, tement que l’Agustí entrés en fase de fusió termonuclear descontrolada, però no ha estat així (bravo per l’Agustí!). Hem contraatacat dient-los-hi que estaven atacant als petits empresaris que sempre els havien votat. Ells ho han posat en dubte, i s’han queixat dels parlaments anti-convergents de la manifestació d’Ascó. Hem tret l’acte de Rubalcaba per argumentar que estem en contra de tots els partits que no s’han definit contra el cementiri, i ells han acabat prometent que seran coherents amb la “ditxosa” resolució, quan governin (“Ja ho veureu, ja ho veureu”, anava dient el Sabanza). Un cop fora del local, quan ja es veien sans i estalvis, els nostres reservistes han continuat arremetent-los fins al cotxe, entre crits i soroll, mentre el Felip Puig s’anava girant i dient que “si el cementeri es fa a Ascó serà per culpa dels socialistes i de Montilla”.

I tot això ha succeit sense que els pocs alcaldes i regidors que han assistit a l’acte fessin res per ajudar a tot un secretari general adjunt de CDC. On anirem a parar?