Catalunya diu No al cementiri nuclear a Ascó!


159 AJUNTAMENTs (el 80% de les Terres de l'Ebre i Priorat, i quasi el 20% de Catalunya),
12 CONSELLS COMARCALS (tots els de les Terres de l'Ebre i Priorat),
les DIPUTACIONS DE TARRAGONA I LLEIDA ,
i el PARLAMENT DE CATALUNYA en tres ocasions, diuen NO al Cementiri Nuclear.

CAP AJUNTAMENT EN PLE DE CATALUNYA HA RECOLZAT A ASCÓ.



dijous 25 de febrer de 2010

Segona Assamblea de la CANC a Móra d'Ebre (25-2-2010)

 

Primer vídeo:


Segon vídeo:


Tercer vídeo:


Quart vídeo:


Cinquè vídeo:


Sisè i últim vídeo:

Publicat per CANC a 14:22
Etiquetes:




dilluns 22 de febrer de 2010

Assemblea informativa a Móra d'Ebre

Publicat per CANC a 19:36
Etiquetes:




diumenge 21 de febrer de 2010

Vídeos de la Intervenció del portaveu de la CANC a l'Assamblea de la PDE (20-2-2010)


Publicat per CANC a 16:23
Etiquetes:

Vídeos de l'Assemblea de la CANC a Falset (19-2-2010)


Primer vídeo:


Segon vídeo:


Tercer vídeo:


Quart vídeo:


Cinquè vídeo:


Sisè vídeo:


Setè vídeo:


Vuitè vídeo:


Novè vídeo:


Desè vídeo:


Publicat per CANC a 0:43
Etiquetes:




divendres 19 de febrer de 2010

Vídeos del debat informatiu sobre l'ATC a Vinebre (18-2-2010)

Publicat per CANC a 16:30
Etiquetes:




dimecres 17 de febrer de 2010

COMUNICAT DE PREMSA: Enresa només instal·laria a Ascó el cementiri de residus radioactius


El centre tecnològic, el reactor nuclear experimental de transmutació i el parc empresarial, podrien anar a un altre municipi.

En resposta a una consulta feta per la CANC, el 22 de setembre de 2006 el Comité Asesor Técnico de la Comisión Interministerial ATC va confirmar que 5 hectàrees del Centre Tecnològic associat no tenen perquè estar ubicades en el mateix municipi que el cementiri.


Segons el Comité, es necessiten “7 hectàrees per al Centre Tecnològic associat a l’ATC, de les quals almenys 2ha hauran d’estar annexes al terreny proposat per a la instal·lació de l’ATC”. A més, van afegir es necessitarien “5 hectàrees per al polígon industrial, podent estar aquests terrenys físicament dissociats dels anteriors”. Ni el “INFORME SOBRE LAS INICIATIVAS ASOCIADAS AL PROYECTO. CENTRO TECNOLÓGICO”, publicat el novembre de 2006[1], ni l’actual convocatòria[2] mencionen que el centre tecnològic hagi d'estar situat al costat del cementeri nuclear, deixant la porta oberta a que pugui tindre una altra localització.


Recentment l’alcalde de Santervás de Campos (Valladolid), Santiago Baeza (PP), ja apuntava en aquesta línia valorant la possibilitat de retirar la candidatura del seu municipi per acollir el cementiri de residus radioactius en el cas que la decisió final fos que la província de Lleó acollís el polígon industrial associat. "Esto me huele mal", va manifestar l’alcalde, segons publicava el diari El Día de Valladolid, “ya que parte del complejo industrial podría ubicarse en territorio leonés, en concreto, en el municipio de Sahagún. "


Vandellòs-Hospitalet de l’Infant, municipi preferit per Enresa


Els fets indicarien que el municipi de Vandellòs-Hospitalet de l’Infant, on Enresa ja hi té ubicat el Centro Tecnológico de Mestral, era el municipi preferit per intal·lar-hi el cementiri. En el procés de desmantellament de la Central Nuclear Vandellòs I, clausurada al 1989, l’empresa ha invertit milions d’euros. S’hi han executat diversos projectes a través de convenis amb varies universitats, en els quals hi ha treballat molts dels enginyers i tècnics d’aquesta empresa pública. La localització de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant fa que els treballadors de l’empresa apostin per aquest municipi. “Aquí hi ha més bon clima i tenim les famílies vivint en uns indrets amb qualitat de vida, com el nord del Tarragonès o el Baix Penedès, que estan prop de Barcelona”, se’ls ha sentit dir obertament als enginyers i tècnics d’Enresa.


Els terrenys nuclears de les instal·lacions de la CN Vandellós que ja no acullen cap infraestructura radioactiva no s’han desclassificat del seu ús nuclear després de completar-se les dues primeres fases del desmantellament, així mateix, la línea d'evacuació d’electricitat de la CN Vandellòs I no ha estat desmantellada. Per tant, existirien hectàrees més que suficients i una línia d’evacuació d’electricitat per acollir nous usos nuclears. De fet, el Centro Tecnológico Mestral ja està duent a terme la majoria de les activitats que ha de desenvolupar el futur centre tecnològic que ara s’associa al cementiri, segons l’esmentat “Informe sobre las iniciativas asociadas al proyecto. Centro tecnológico”.


Totes les empreses auxiliars vinculades a les nuclears estan situades al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. S’hi troben:


- Tecnatom: empresa auxiliar de les nuclears i que fa la formació dels treballadors al centre que té al polígon industrial Les Tàpies (Hospitalet de l’Infant).

- Westinghouse: empresa americana que porta el control dels reactors d'Ascó i Vandellòs, té una seu al polígon industrial Les Tàpies (Hospitalet de l’Infant).

- Enwesa: empresa auxiliar de les centrals nuclears i que és la que hi aporta més treballadors, està ubicada polígon industrial Les Tàpies (Hospitalet de l’Infant).

- Fins i tot, la seu central d'ANAV (Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs) està situada al recinte de la CN Vandellòs 2, ja que els seus directius no van volen que anés a Ascó.


En canvi, al municipi d’Ascó mai s’hi ha instal·lat cap centre tecnològic ni cap empresa auxiliar a la industria nuclear. El seu polígon industrial està solament ocupat per un parc de bombers, un camp de futbol, i el cementiri de la població, així com petits serveis sense vinculació amb la nuclear (rentador de vehicles). És per això, que entre els treballadors de les empreses auxiliars d’ANAV (empresa que gestiona les dues centrals nuclears d’Ascó i la de Vandellòs) les nuclears d’Ascó s’anomenen col·loquialment com a Vietnam.


Moció anti-cementiri


El fet que el municipi de Vandellòs-Hospitalet, des de sempre el candidat preferit per Enresa per acollir el cementiri, fos el primer de Catalunya en aprovar la moció en contra del cementiri de residus radioactius el 28 d’abril de 2006 (ratificada posteriorment el passat novembre de 2009), va implicar que l’empresa de residus es veiés obligada a buscar un nou candidat per acollir els residus radioactius, Ascó.


És a partir d’aleshores que s’hauria iniciat el procés entre Enresa i l’AMAC per pactar que Ascó fos el candidat a acollir el cementiri de residus radioactius. Ascó es quedaria amb els suposats beneficis econòmics que recull l’esborrany d’Ordre Ministerial[3], mentre que Vandellòs-Hospitalet es quedaria amb el centre tecnològic, que inclou el reactor nuclear experimental, i amb el parc empresarial.


Segons fonts pròximes a l’Ajuntament d’Ascó, aquest fet estaria en coneixement del mateix municipi abans d’entrar en la cursa per obtenir el cementiri de residus. Un cop el municipi d’Ascó seria l’escollit per part de l’Estat, s’iniciaria el procés de construcció del cementiri de residus, amb la dedicació de 2ha. per al suposat Centro Tecnològico. Aquest centre no seria res més que un edifici d’informació i recepció de visitants, amb pòsters i powerpoints.


Cap document legalment aprovat a dia d’avui diu que Ascó i la resta de municipis afectats pel cementiri nuclear hagin de rebre compensacions de 6 milions d’euros per la instal·lació del cementeri. Tan sols l’esborrany d'una ordre ministerial, penjada a la web de la Comisión Interministerial amb data del 30 de desembre de 2009 ho menciona[4]. Ningú garanteix que aquesta ordre ministerial s’aprovi, ni que s’aprovi amb aquelles quantitats que s’hi esmenten.


L’aposta d’Ascó és arriscada, tenint en compte els forts problemes econòmics de l’Estat espanyol i el fet que inicialment es parlava de 12 milions d’euros que ara ja han quedat rebaixats a la meitat. A més a més, la naturalesa d’una ordre ministerial fa que aquesta pugui canviar d’una setmana per l’altra segons el criteri del ministre corresponent. El municipi holandès de Borsele, on està el cementiri nuclear i que serveix com a model a l’Estat espanyol, no cobra cap compensació econòmica.


Un cop consolidades les obres del cementiri a Ascó, s’iniciaria el procés de consolidació del Centro Tecnológico als terrenys de la CN Vandellòs 1, on hi ha actualment el Centre Tecnològic Mestral. Allí s’hi podria construir un reactor nuclear experimental per a la transmutació dels residus radioactius, aprofitant que aquells terrenys no han estat desclassificats com a zona nuclear i comptin amb una línia d’evacuació d’electricitat.


Aquest reactor nuclear experimental ja està contemplat des de l’inici del procés en el que ens trobem immersos. La Comissió d’Industria del Congrés dels Diputats va aprovar al desembre de 2004 una resolució per construir a l’Estat espanyol un Almacén Temporal Centralizado i investigar en transmutació d’elements radioactius, tal com recull el punt nou de la resolució:


“Se insta al Gobierno a que, en colaboración con Enresa, desarrolle los criterios necesarios para llevar a cabo en España la instalación de un Almacenamiento Temporal Centralizado (ATC) de combustible gastado, en consonancia con el Plan Nacional de Residuos, y a que se impulse el desarrollo de su colaboración en la investigación de la partición y transmutación de elementos radiactivos de larga vida y alta actividad”[5].


També el document “INFORME SOBRE LAS INICIATIVAS ASOCIADAS AL PROYECTO. CENTRO TECNOLÓGICO” esmenta les tècniques de transmutació i l’aprofitament energètic dels residus com a línies d’investigació que incorporarà el centre tecnològic:


- (pàg. 2) Las líneas de investigación en dichas áreas serán las que se indican a continuación:


o Tratamiento de residuos:

§ Separación de radionucléidos de vida larga. Tecnologías avanzadas.

§ Interacción de radionucléidos con la materia: Ensayos desorción/migración.


(pàg. 5) En ese sentido el Centro promoverá investigación en las áreas de:


o Desarrollo de sistemas de gestión datos y de interconexión de sistemas.

o Sistema de gestión y transmisión de datos remotos.

o Plataformas numéricas de simulación en el campo de:

§ Transmutación y física de reactores


(pàg. 6) 2.6 I+D abierto


o - Ingeniería de la construcción y gestión del espacio subterráneo.

o - Nuevas formas de energía y aprovechamiento energético.


Conclusions: Per decisió d’Enresa, si el cementiri de residus radioactius finalment va a Ascó, en aquest municipi no s’hi instal·larà cap centre tecnològic ni cap empresa. Serà el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant el que acollirà tot aquest I+D, i especialment el reactor nuclear experimental de transmutació.


Això és VOX POPULI, i ho saben ENRESA i l’AMAC.












COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)
Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 17 de febrer de 2010

Publicat per CANC a 13:50
Etiquetes:




dimarts 16 de febrer de 2010

Llista actualitzada d'ahesions contra el cementiri nuclear

ADHESIONS CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR

Sindicats
Unió de pagesos de Catalunya
Joves Agricultors i ramaders de Catalunya
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)


Agents i sectors econòmics com:

El Consell Regulador de la D.O. Terra Alta,
El Consell Regulador de la D.O. Montsant,
L’Associació de Cases de Pagès del Priorat
L’Agrupació de Productors de Fruita Dolça de les Comarques Meridionals,
La Cooperativa Agrícola de Capçanes
Joves Agricultors i ramaders de Catalunya
Grup Fruiter de Benissanet
Cooperativa Agrícola de La Palma d’Ebre
Cellers Piñol de Batea
Associació de turisme Rural de la Terra Alta
Associació de comerciants i empresaris d’Horta de Sant Joan

Centres d’Educació Secundària:
IES Joaquín Bau de Tortosa

Centres d’Educació Infantil i Primària:
CEIP Doctor Ferran Corbera d’Ebre
CEIP Mare de Deu del Portal de Batea
CEIP Los Castellets de La Fatarella
CEIP Sant Blai de Bot
CEIP Cesar Martinell El Pinell de Brai
CEIP Montsagre de Horta de Sant Joan
CEIP Mare de Deu de la Fontcalda de Prat de Comte
CEIP La Gessera de Caseres
CEIP La Miranda Arnes
CEIP Puig Cavaller de Gandesa
CEIP El diví Mestre Vilalba dels Arcs
CEIP L’Ametller La Pobla de massaluca

moviments socials i ecologistes:
Greenpeace
Ecologistas en Acción;
Gepec – Ecologistes de Catalunya;
l’Escurçó;
Federació Local de Tarragona CNT-AIT
Plataforma per la Defensa del Territori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant;
Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat;
Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE);
Plataforma Salvem la Mar de l'Ebre;
Coordinadora de Plataformes en defensa del territori contra la massificació eòlica; i
La Cala Fòrum de l’Ametlla de Mar
Federació d’ecologistes de Catalunya
Societat Civil, Cultural i Solidària per la Pau de Reus;
Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia
Federació Intercomarcal de Tarragona de la CGT;
Centre d'Estudis de la Vall (CEV) de Vandellòs;
IPCENA (Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural); 
Alnus-Ecologistes de Catalunya;
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA);
Societat Obrera de Tivissa;
Casal Cultural Panxampla;
Associació Limnos;
Col·lectiu Ecologista Bosc Verd;
Plataforma Antiincineradora de la Vall de Ges;
Teatre Musical del Montgrí;
Maulets del Baix Ebre;
Alternativa Baix Gaià;
Junta Veïnal de l’Entitat Local Descentralitzada de Jesús;
Associació d’Història Antiga i Arqueologia de les Terres de l’Ebre.
Sindicat d’Oficis Varis de CNT Maestrat-Ports
Ciutadans per la 3ª República
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
IES Joaquín Bau de Tortosa
SEO/Bird Life.
Grup Natura Freixa de Flix
Associació de Dones de Miravet
Associació de comerciants i empresaris d’Horta de Sant Joan
Associació Cultural "Camí de Sirga" de Tivenys
La Cana- associació per a la defensa del patrimoni històric i arqueològic de flix.
Club Escacs de Flix
Amics i Amigues de L’Ebre
La Reus cultural i solidària per la Pau
Grup de científics i Tècnics per un món no nuclear
Centre d’Estudis del Priorat
l'Associació cultural d'Arnes "La Bresca"
Associació de veïns i veïnes de Prat de Comte
Col·lectiu Ronda
Plataforma Garrigues-Defensem lo Territori
Coordinadora les Garrigues per una eòlica sostenible
Maulets, el jovent independentista i revolucionari
Col·lectiu Ronda


Plataformes UP-60:

plataforma veïnal del pont de suert
plataforma en defensa de la terra alta
plataforma unitària contra l'autopista elèctrica de catalunya i aragó
geven. grup ecologista del vendrell i del baix penedès (edc).
aavv del centre històric de bellvei. baix penedès
plataforma no fem el cim, 12 municipis, baix i alt penedès.
plataforma per una vegueria pròpia: penedès, garraf, anoia
col·lectiu ecologista bosc verd - ecologistes de catalunya. alt penedès
plataforma cívica per la salut i el medi ambient. santa margarita i els monjos. alt penedès.
adapa. capellades. alt penedès i anoia
associació de veïns de sant pere de sallavinera. anoia
plataforma salvem l’anoia. anoia
plataforma per la retirada del pla director urbanístic de la conca d’ódena. anoia.
grup mediambient anoia sud - ecologistes en acció. masquefa. piera. hostalets. anoia
sitges news, diari digital, sitges, garraf
front antitèrmica de cubelles i cunit. garraf
associació de veïns el nucli antic de cubelles. garraf
begues alta tensió, baix llobregat.
associació natura pou del glaç, begues, baix llobregat.
grup ecologista les agulles – ecologistes en acció. gavà. garraf-baix ll. -alt penedès
plataforma salvem oliveretes, viladecans, baix llobregat.
plataforma salvem can coll,torrelles sostenible, baix llobregat.
martorell viu, baix llobregat
anda associació naturalistes d’abrera. baix llobregat.
associació cultural del montserrat, collbató, baix llobregat.
plataforma salvem montserrat, collbató, baix llobregat
plataforma en defensa del territori i patrimoni del baix llobregat nord
plataforma popular contra el pla caufec, esplugues, barcelonès.
plataforma l’ave pel litoral, barcelona, barcelonès.
vall de can masdeu barcelona, barcelonés
collserola parc natural.org barcelonés
ecologistes en accio de barcelona
p. defensa de la serra de marina i can zam santa coloma de gramenet. barcelonés
plataforma antiincineradora del congost, vallès oriental
plataforma el torrental calldetenes, osona.
plataforma antiincineradora de la vall del ges -edc, osona.
nova cultura de l’energia. osona
el saüquer, associació per a la preservació del territori. bages
meandre ass. per a la preservació patrimoni natural,manresa, bages.
ramaderia ancestral els isards, guilleries, osona-garrotxa.
plataforma el roure. dosrius i canyamars, vallès- maresme
plataforma salvem la vall de la riera de pineda. maresme
associació d’amics del mas roig. llagostera, baix empordà
plataforma ciutadana salvem solius, sta. cristina d’aro, baix empordà.
associacio centre civic cultural i social de vallcanera park de sils, baix empordà.
sos empordanet, baix empordà
gent pel territori. baix empordà
gent del ter, conca ter, baix i alt empordà
salvem vilanera, l'escala-empúries, alt empordà
xarxa per la defensa de l'empordà
plataforma civica antimolins de portbou i colera. alt empordà.
arquitectes sense fronteres
plataforma per l'equilibri territorial interprovincial de catalunya
sos monuments. catalunya
col.lectiu patrimoni
ecologistes independentistes de catalunya
l´ateneu de cultura contemporania cat-eu
col.lectiu patrimoni

partits polítics a nivell nacional i territorial posicionats contra el cementiri:

ERC de Catalunya

ICV de Catalunya

EuiA de Catalunya
CiU de Catalunya*
JERC de Catalunya
Joves d’Esquerra Verda
Els Vers alternativa verda de Catalunya
Independents pel Priorat ERC-AM
ERC del Camp de Tarragona
PSC Terres de l’Ebre
Esquerra Unida i alternativa Terres de l’Ebre
Grup Municipal d'ERC Vandellòs-Hospitalet;
Grup IMNOVA de Móra la Nova;
Grup Municipal d'ICV-EuiA de Reus;
Grup Municipal d'ICV-EuiA de Cambrils;
Grup Municipal EUiA de Tivissa

Candidatura d'Unitat Popular (CUP) - Països Catalans 


Última actualització, 17.03.2010


Publicat per CANC a 16:48
Etiquetes:




diumenge 14 de febrer de 2010

Vídeos de l'Assemblea de la CANC a Amposta (13-2-2010)


Primer vídeo:


Segon vídeo:


Tercer vídeo:


Quart vídeo:


Cinquè vídeo:


Sisè i últim vídeo:

Publicat per CANC a 19:21
Etiquetes:

Vídeos de l'Assamblea de la CANC a Gandesa (12-2-2010)




Primer vídeo:


Segon vídeo:


Tercer vídeo:


Quart vídeo:


Cinquè vídeo:


Sisè vídeo:


Setè vídeo:


Últim vídeo:


Publicat per CANC a 19:13
Etiquetes:




dijous 11 de febrer de 2010

Acudit de Faro sobre la manifestació d'Ascó

Publicat per CANC a 21:25
Etiquetes:

Industria pagó para que Yebra y Ascó optaran al ATC (Font: publico.es)

 

http://www.publico.es/ciencias/293490/industria/pago/yebra/asco/optaran/atc

El Ministerio llegó a un "trato" con la asociación de pueblos nucleares para que presentaran candidatos a albergar el almacén

MANUEL ANSEDE - Madrid - 11/02/2010 08:15

El Gobierno tuvo que poner dinero sobre la mesa para encontrar pueblos dispuestos a albergar el almacén temporal centralizado (ATC) que custodiará las 6.700 toneladas de residuos nucleares de las centrales españolas. El Ministerio de Industria hizo un "trato" con la Asociación de Municipios en Áreas Nucleares (AMAC) por el que se comprometió a aumentar hasta 8,25 millones de euros cada año la suma que reciben, según fuentes de la negociación, con la condición de que presentaran candidatos a quedarse con el vertedero atómico. El Ministerio niega tal acuerdo.

Los pueblos nucleares recibieron en 2009 más de 20 millones de euros, según la contabilidad de la Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (Enresa). Los 69 municipios de la AMAC, incluidas todas las localidades con centrales atómicas, se reparten la mayor parte de esta cantidad, procedente de las cuotas que pagan las compañías eléctricas propietarias de los reactores.

El trato apalabrado entre Industria y los pueblos nucleares era que sin candidatos no habría dinero, y viceversa. El 29 de diciembre, el mismo día que el Ministerio publicó en el Boletín Oficial del Estado la convocatoria para elegir el emplazamiento del ATC, el departamento de Miguel Sebastián cumplió su parte y abrió el grifo del dinero, al arrancar el proceso para modificar la Orden Ministerial de asignación de fondos a municipios nucleares.


El mínimo se multiplica

El borrador de Orden Ministerial crea una nueva partida de hasta 7,55 millones de euros anuales para cofinanciar "actividades de desarrollo local" en los pueblos atómicos, aquellos situados a menos de 20 kilómetros de una central. Además, el borrador asume otros puntos pactados, como que el mínimo que recibirá cada municipio ascenderá hasta los 100.000 euros. En la actualidad, hay pueblos que cobran 30.000 euros o menos por encontrarse en las cercanías de una planta atómica. Con este cambio, el conjunto de los municipios atómicos recibirá 700.000 euros más cada año, según fuentes de Industria. El arreglo entre la AMAC y el Ministerio, sumada la cofinanciación y la subida del mínimo, supone 8,25 millones de euros más cada año.

"Si AMAC presenta candidatos esto llegará al final", dice el acta de la reunión

El 11 de enero, en la última reunión directiva de la AMAC -a la que acudieron los alcaldes de Yebra (Guadalajara) y Ascó (Tarragona), además del resto de regidores de pueblos con reactores-, el gerente de la asociación, Mariano Vila dAbadal, comentó que "la Orden [prometida por el Ministerio para incrementar el dinero] ya está en trámite de audiencia" y aseguró: "Si AMAC presenta candidatos esto llegará al final", según el acta de aquella reunión, a la que ha tenido acceso Público.

"El compromiso de AMAC es presentar candidatos, si no los presentamos no habrá Orden. El día que han publicado la convocatoria del ATC ha salido la Orden Ministerial, con lo que el Ministerio ha cumplido la palabra. No podemos sembrar la sospecha", advirtió el gerente a los alcaldes. El regidor de Vandellós, Josep Castellnou, insistió en la importancia de cumplir el pacto: "El trato era este, el trato era que si presentamos candidatos se modificaba la orden". Diez días después, el 21 de enero, poco más de una semana antes de que expirara el plazo, Yebra se presentó como primer candidato. Al día siguiente, Ascó dio también un paso al frente.

La AMAC forzó el trato con Industria en julio de 2009, cuando dio una patada en la mesa de la negociación y aseguró que no presentaría ningún candidato. En un comunicado, la asamblea de la asociación cargó contra el Gobierno: "No existe ningún organismo ni institución en el Estado que pueda asumir la dirección del proceso con garantías de transparencia, información y participación para los municipios ni para la población".


Miedo al concurso

Tras la amenaza, portavoces del secretario de Estado de Energía, Pedro Marín, prometieron poner dinero sobre la mesa. Industria temía que si la AMAC no presentaba candidatos, ningún otro pueblo de España se atrevería a ser el primero, el concurso quedaría desierto y el Gobierno se toparía con otro desatino en materia de energía nuclear, tras la gestión de la prórroga de la central de Garoña, según fuentes de la negociación. Una vez que Yebra y Ascó abrieron el melón, 12 pueblos sin tradición nuclear se apuntaron in extremis o incluso fuera de plazo a la carrera por el ATC.

Industria temía que si la AMAC no presentaba candidatos, ningún otro pueblo de España se atrevería a ser el primero

La recompensa por la colaboración de los pueblos nucleares podría aumentar. La AMAC ha pedido al Ministerio más dinero para la zona de Almonacid de Zorita. Su planta cerró el 30 de abril de 2006, sin que el Gobierno ofreciera alternativas económicas al monocultivo nuclear. Paradójicamente, el Ejecutivo prevé 1,05 millones de euros anuales para amortiguar los efectos del cierre del reactor de Garoña, previsto para 2013. La AMAC ha pedido a Industria que trate los dos casos por igual y los negociadores del departamento de Miguel Sebastián "han confirmado que sí lo aceptarán", según consta en el acta de la reunión del 11 de enero.

Los pueblos nucleares también han pedido al Ministerio que el emplazamiento del ATC, previsiblemente Ascó o Yebra, comience a cobrar su asignación anual de 7,8 millones de euros en cuanto se conozca el ganador, antes del verano. Industria quiere demorar este desembolso y contempla empezar a pagar cuando comience el almacenamiento de residuos nucleares en el ATC, como pronto en 2015.


Un centenar de interesados

Fuentes del Ministerio niegan el cambio de dinero por candidatos. "No hay tal acuerdo. La Orden Ministerial tenía que salir a la vez que la convocatoria para elegir el emplazamiento del ATC, para que se conociera la asignación que recibirá el pueblo [la suma está explicitada en la Orden]", aseguran estas fuentes. "Llevábamos tiempo dando vueltas al tema de la cofinanciación de proyectos de desarrollo local en estos pueblos, para evitar el monocultivo nuclear", explican. Industria también rechaza la hipótesis de que sin Ascó y Yebra, el concurso para albergar el ATC habría quedado desierto. "Desde que empezó el proceso en 2006, hemos recibido peticiones de información de un centenar de pueblos", añaden.

La AMAC lleva preparando a cuatro candidatos en la sombra desde 2006

Pese a que los pueblos implicados siempre lo han negado, la AMAC lleva preparando a cuatro candidatos en la sombra desde 2006: Yebra, en las inmediaciones de la central de Zorita (Guadalajara); Ascó, un pueblo tarraconense con dos reactores; Tivissa, cerca de Vandellós 2, también en Tarragona; y Merindad de Cuesta-Urria, próxima a Santa María de Garoña (Burgos). Los dos últimos se borraron de la lista al no encontrar aceptación en sus municipios.

El acuerdo de los pueblos nucleares era apoyar sólo a los candidatos restantes, Yebra y Ascó, que se postularon en una asamblea a puerta cerrada en 2006. Sin embargo, el pasado 11 de enero, el alcalde de Almonacid de Zorita, Gabriel Ángel Ruiz, del PP, anunció que pensaba sumarse a la competición por el ATC, a última hora y a sabiendas de que no contaría con el paraguas de la asociación, según consta en el acta.


Acusado de cobardía

El presidente de la AMAC le espetó que estaba encendiendo "la mecha de la dinamita" que podría "hacer desaparecer" la agrupación de pueblos nucleares. El regidor de Tivissa, Jordi Jardí, de CiU, pidió entonces la palabra: "La valentía del alcalde de Almonacid que ha demostrado hoy es inversamente proporcional a la cobardía que ha demostrado durante estos cuatro años que hemos estado los cuatro candidatos". El gerente de la asociación, Vila dAbadal, recuerda a los candidatos en la sombra que están a tiempo de retirarse, pero les advierte: "No nos darán la Orden y acabaremos con todo". El 22 de enero, Almonacid renunció al ATC.

Publicat per CANC a 14:05
Etiquetes:




dimecres 10 de febrer de 2010

Publicat per CANC a 10:56
Etiquetes:




dimarts 9 de febrer de 2010

Assemblea informativa a Falset

Publicat per CANC a 18:27
Etiquetes:

Assemblea informativa a Gandesa

Publicat per CANC a 18:23
Etiquetes:

COMUNICAT DE PREMSA 9-2-2010

 
LA CANDIDATURA D’ASCÓ A ACOLLIR ELS RESIDUS RADIOACTIUS DE TOT L’ESTAT HA ESTAT ORGANITZADA EN BASE A UN FALS CONSENS, A UN PROCÉS FRAUDULENT, I A UNS INTERESSOS PARTICULARS.

AL TERRITORI NO HI HA CONSENS TERRITORIAL, SOCIAL NI POLÍTIC PER ACOLLIR EL CEMENTIRI DE RESIDUS RADIOACTIUS.

LA CANC CONVOCA MOVILITZACIONS SOCIALS AMB ASSEMBLEES AL TERRITORI I UNA MANIFESTACIÓ DE REBUIG AL CEMENTIRI NUCLEAR, EL PROPER DIUMENGE 7 DE MARÇ A LES 12H. A MÓRA D’EBRE.

El projecte de Cementiri de residus radioactius que ha tret a subhasta el Ministerio de Industria
(http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/29/pdfs/BOE-A-2009-21107.pdf)
ha significat un procés fraudulent i que ha fracassat totalment. Aquesta convocatòria pública només ha durat un mes, mentre que a Holanda, model que segueix l’Estat per a la gestió dels residus radioactius (on per cert, Habog és deu vegades més petit que el cementiri que es vol construir a l’Estat espanyol, i només és per allotjar els residus de la única central nuclear holandesa), el procés va tardar 15 anys a consensuar.

Després d’un mes, només s’han presentat un total de 13 candidatures (un 0’1% dels 8112 municipis de l’Estat), la majoria presentades a darrera hora (algunes inclús fora de termini). En alguns pobles petits, aquestes candidatures han estat provocades per Enresa. Alguns dels municipis que es van presentar ni tan sols havien aprovat presentar-se com a candidats. Aquest és el cas per exemple de Campo de San Pedro (Segovia), on l’alcalde va desmentir haver presentat la sol·licitud.

El procediment de selecció previst en la convocatòria ha deixat en mans d’un ple municipal la possibilitat de presentar-se candidats, sense ni tant sols exigir-ne unanimitat al propi municipi, i sense tenir en compte l’opinió del territori potencialment afectat. Aquest procediment està en contra de les pròpies bases que marcava el Real Decreto 775/2006, que establia la participació de les Comunitats Autònomes:

“d) Elaborar, para su elevación al Gobierno, una propuesta de emplazamientos candidatos, seleccionados entre los municipios interesados, en base a las evaluaciones técnicas realizadas sobre su idoneidad y teniendo en cuenta las propuestas que, en su caso, formulen las comunidades autónomas afectadas.”
A més, la convocatòria del Ministeri d’Industria no ha tingut en compte el principi “d’ampli consens territorial, social, i polític” a la qual el president Zapatero va dir al seu moment estaria supeditada la ubicació del cementiri nuclear.

En el cas de la candidatura d’Ascó, el dimarts 26 de gener 7 regidors van votar a favor de presentar el municipi com a candidat per acollir el cementiri de residus radioactius. Es va cometre un frau democràtic en tota regla, donat que a les eleccions municipals de 2007, cap partit polític amb representació a l’Ajuntament d’Ascó feia referència al cementiri de residus radioactius en el seus programes electorals. Tampoc s’ha informat els ciutadans d’Ascó en temps i forma adequats, ni s’ha permès que el poble d’Ascó pugui expressar la seva opinió de maner lliure i democràtica.

L’únic document oficial de l’Ajuntament d’Ascó que tracta el tema del cementiri de residus radioactius és el “Document de participació i comunicació de l'Agenda 21 d'Ascó”
(http://www.lariberadebre.com/asco/images/stories/ag21/Participaciociutadana.pdf; pàg. 11), d'Agost de 2009, on queda reflexat que Ascó diu “No acceptar el cementiri nuclear”.

Així doncs, la decisió presa pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó de presentar-se candidats a acollir el cementiri de residus radioactius, només respon a una interpretació subjectiva i als interessos personals dels que hi han votat a favor, l’alcalde i 6 regidors. En cap cas es pot dir que ho han fet en nom del municipi.

La irresponsabilitat, i un cert cinisme, d’aquests regidors es posa plenament de manifest en el fet que els suposats beneficis que generarà el cementiri nuclear dels que ha parlat l’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, estan basats en un esborrany d’una ordre ministerial (http://www.mityc.es/energia/nuclear/Legislacion/Estatal/proyectos/Orden_municipios_inicio.pdf).

No existeix certesa de com finalment quedarà aprovada, i ni tant sols, si s’arribarà a aprovar tenint en compte les dificultats pressupostàries del Govern. La naturalesa d’una ordre ministerial implica que, segons el parer del Ministre d’Industria, aquesta ordre pugui canviar d’un dia per l’altre.

A més, per justificar el cementiri nuclear, l’alcalde d’Ascó talment com si estès parlant un conseller delegat de les elèctriques, l’ha comparat amb els “grans beneficis” que, segons ell, han comportat per al municipi i la Ribera d’Ebre les dues centrals nuclears d’Ascó. Tergiversant la realitat, l’alcalde d’Ascó intenta confondre intencionadament a la ciutadania per justificar el seu si. La Ribera d’Ebre és la comarca catalana amb el PIB/càpita més alt. Això és fruit dels alts rendiments econòmics de les dues centrals nuclears d’Ascó. Dels 440 milions d’euros anuals nets que van a les empreses elèctriques, al municipi deixen directament uns 7 milions d’€/any. Això equival a 5 dies de funcionament d’aquestes plantes. Els 360 dies restants de l’any els beneficis marxen fora, en un 75% a ENEL, i en un 25% a IBERDROLA.

Malgrat tindre el PIB per càpita més alt, la Ribera d’Ebre és la comarca que compta amb el percentatge més elevat de població que viu en la pobresa (un 17’4% de la població de la comarca, segons l’Anuari de la Pobresa de Caixa Catalunya de l’any 2002). Està per sota de la mitjana catalana en quant a Renda Familiar Bruta Disponible per càpita (entre la 28ª i la 34ª comarca segons els anys).

El que no diu l’Alcade d’Ascó és que el seu municipi perd població des que té centrals nuclears a un ritme de 18 habitants menys per any (l’entorn d’Ascó ha perdut un 22% de la població des que té les centrals nuclears). I el que tampoc diu l’alcalde d’Ascó és que al polígon industrial del seu municipi, construït l’any 1995 amb l’objectiu de diversificar l’economia, només hi ha anat a parar un parc de bombers, un camp de futbol i el cementiri de la població.

L’alcalde d’Ascó tampoc diu res del reconeixement per part de l’Estat d’unes pèrdues directes d’activitat econòmica als territoris del voltant de les centrals nuclears, calculades en uns 20 milions d’€ anuals a tot l’Estat (uns 4 milions d’€ a la Ribera d’Ebre i comarques del voltant). En base a aquestes pèrdues els municipis de la vora reben unes compensacions des de 1989, dels fons públics d’Enresa fins 2007, i de les nuclears des de 2007. Això vol dir que el benefici net de les CCNN per al territori és d’aproximadament 3 milions €/any.

A més, és una irresponsabilitat l’actitud de l’alcalde d’Ascó de presentar-se com a candidat a partir dels suposats beneficis que donarà el que a dia d’avui encara és un esborrany d’Ordre Ministerial, que fa un mes que està publicada i encara no s’ha aprovat, que no se sap com finalment quedarà aprovada, i ni tant sols hi ha garantia que s’arribi a aprovar ara que el Govern de l’Estat comença a tenir dificultats pressupostàries. Valgui d’exemple que inicialment el Govern de l’Estat deia que el territori que acollís el cementiri de residus radioactius rebria 12 milions d’euros anuals, i ara, de moment, ja han quedat rebaixats a la meitat, 6 milions d’euros anuals. En qualsevol cas, la retribució que rebrà el territori que aculli el cementiri de residus radioactius no depèn d’una Llei, sinó d’una simple Ordre Ministerial que pot modificar-se en qualsevol moment.

Igualment, han quedat conculcats els drets dels ciutadans i municipis del territori que, veient-se afectats per aquesta instal·lació, tal com reconeixen les compensacions econòmiques previstes en l’esborrany d’Ordre Ministerial, no han pogut expressar el seu parer en tot aquest procediment de presentació de candidatures.

En aquest sentit, el dimecres 27 de gener pel matí a Madrid, va tenir lloc l’Assemblea de l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) per tal d’avalar les candidatures d’Ascó i Yebra a acollir el cementiri amb els residus radioactius de tot l’Estat espanyol, i elevar així una proposta formal al Ministerio de Industria. El frau democràtic aquest cop va consistir en fer veure un aparent consens generalitzat entre tots els seus associats, als que en cap moment se’ls va demanar el posicionament a favor o en contra d’aquesta instal·lació a través de votació. Per tant, l’aparent consens de l’AMAC és només fruit d’una apreciació subjectiva del seu gerent, Marià Vila d’Abadal, quan posteriorment en roda de premsa, i en nom de l’AMAC, va proclamar Ascó i Yebra com a candidats a acollir el magatzem de residus nuclears i els va oferir el suport de l’associació en tot el procés.

A més, es dona la paradoxa que el curiós sistema “democràtic” de l’AMAC, atorga el dret a avalar la candidatura d’Ascó a municipis de l’entorn de les centrals nuclears d’Almaraz o Trillo, per exemple, situats a centenars de quilòmetres d’Ascó, i en canvi, nega aquest dret a municipis de la pròpia comarca de la Ribera d’Ebre, o d’altres veïnes com la Terra Alta, el Priorat, les Garrigues o el Segrià, que tenen municipis no representats a l’AMAC però que estarien situats dins el radi d’afectació d’aquest cementiri.

El que és evident és que a dia d’avui, l’únic consens que hi ha a l’àrea nuclear d’Ascó és en contra del cementiri de residus radioactius. En aquesta àrea nuclear, 6 dels 13 municipis que formen part de l’AMAC han aprovat mocions en contra del cementiri de residus radioactius (Flix, La Fatarella, El Molar, Móra d’Ebre, Corbera d’Ebre, i la Torre de l’Espanyol), que representa el 70% de la població de la zona, i Vinebre pendent d'un referendum.

A més, la candidatura d’Ascó no compta amb el suport ni de 76 ajuntaments del seu entorn, ni de 9 consells comarcals (inclòs el de la Ribera d’Ebre), que han aprovat mocions en contra del cementiri de residus radioactius. Així mateix, no compta amb el suport del Parlament de Catalunya ni del Govern de la Generalitat.

D’aquesta manera, la candidatura d’Ascó a optar al cementiri de residus radioactius, no compta al territori amb cap consens per poder tirar endavant, i des de la CANC n’exigim la seva retirada.


Per mostrar el rebuig a la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri de residus radioactius, la CANC convoca a tota la ciutadania a mobilitzar-se participant en les assemblees informatives que es faran per tot el territori: divendres 12 de febrer a les 21’30h. a Gandesa (a la Unió Gandesana), el dissabte 13 de febrer a Amposta, el divendres 19 de febrer a les 20h. a Falset (a l’Artesana), el dissabte 27 de febrer a Sant Jaume d'Enveja. També n’hi ha de previstes a Alcanar, Flix, Tivissa i Corbera, encara per concretar dates.

La CANC fa una crida a la mobilització social i convoca a tota la ciutadania a mostrar el seu rebuig actiu, participant en la MANIFESTACIÓ que tindrà lloc el dia 7 de març a les 12h. a Móra d'Ebre.



COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 9 de febrer de 2010

Publicat per CANC a 14:23
Etiquetes:

Subscriure's a: Missatges (Atom)