Així també ho afirma l’epidemiòleg Dr. Eduard Rodríguez Farré, membre del Comitè Científic de la Unió Europea sobre nous riscos per a la salut (SCENIHR: Scientific Committee on Emerging and Newly Identified Health Risks) i professor de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC.
Una vegada analitzat el “Estudio epidemiológico del posible efecto de las radiaciones ionizantes derivadas del funcionamiento de las instalaciones nucleares y radiactivas del ciclo de combustible nuclear españolas sobre la salud de la población que reside en su proximidad” realitzat per l’Instituto de Salud Carlos III (ISC III) i el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), la CANC considera que l’estudi, tot i ser correcte procedimentalment, adoleix de múltiples defectes.
En primer lloc, comença identificant l’àrea d’estudi en un cercle de 30 km de radi amb centre a les instal·lacions nuclears. Altres estudis, com el “Cancer risk around the nuclear power plants of Trillo and Zorita (Spain)“ d’A. Silva-Mato, epidemiòleg de la Universidad de Alcalá de Henares, analitzen cercles concèntrics de 10, 20, i 30 km de radi entorn de les centrals nuclears. L'estudi de Silva Mato, demostra en taules de fàcil comprensió, que el primer cercle de 10 km al voltant de Trillo, té una incidència en tot tipus de tumors un 46% superior a l'àrea de control, incidència que es va reduint fins arribar als 30 km. L’àrea estudiada per l’ISCIII i el CSN, triplicada respecte a d’altres estudis, evidentment dilueix el possible efecte en les poblacions més properes. Així doncs, es posen al mateix sac les poblacions d’Ascó, Vinebre o la Torre de l’Espanyol, més properes a les Centrals nuclears, i les poblacions de Montroig del Camp, Riudecols, o Montbrió, més allunyades i que tant pels aqüífers com pels vents dominants no tenen res a veure amb l’entorn d’Ascó.
Estudis com els de A. Silva-Mato si que demostren una relació perjudicial entre població i distància a la central nuclear, concloent que ”Hay una asociación entre la proximidad de la residencia a Trillo y el riesgo de cáncer”.
Tampoc la metodologia emprada per l’ISCIII i el CSN és la més adient, doncs tot l’estudi es basa en una estadística de Certificats de Defunció, quan el més adequat seria un estudi dels casos d’incidència, tal i com indica el metge epidemiòleg Dr. Eduard Rodríguez Farré, membre del Comitè Científic de la Unió Europea sobre nous riscos per a la salut (SCENIHR: Scientific Committee on Emerging and Newly Identified Health Risks) i professor de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC. Segons el Dr. Rodriguez Farré, “el fet que la supervivència a càncers i a linfomes és infinitament superior avui en dia que en els anys setanta, fa que aquesta metodologia d’estudi dels certificats de defunció no sigui adequada, i que només porta a conclusions equivocades i tendents a considerar com inòqües les instal·lacions nuclears”.
Per últim, tot l’estudi de l’ISCIII i el CSN es realitza sobre “dosis estimades” obtingudes de la Xarxa de Vigilància Radiològica, una xarxa que, per exemple, no va ser capaç de detectar una important fuita de partícules radioactives de la Central Nuclear Ascó I entre el Novembre de 2007 i el Març de 2008. Com una xarxa d’aquestes característiques pot donar resultats fiables per realitzar aquest tipus d’estudi?.
En definitiva, es conclou que l’estudi de l’ISCIII i el CSN ha utilitzat una metodologia dirigida a satisfer la necessitat de la industria nuclear per treure’s l’estigma d’indústria perillosa i contaminant. Es tracta doncs, d’un estudi dirigit per donar arguments per a la renovació de les llicències a les envellides centrals nuclears de l’Estat, entre elles les d’Ascó I i II, i Vandellòs II, que van patir l’any 2009 més del 60% dels successos notificables, i per donar arguments per a la imposició del cementiri nuclear a Ascó.
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)
Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 20 de juliol de 2010
Escrits
