Dia: dimarts 3 de gener de 2012
Lloc: Col·legi de Periodistes, Tarragona, Carrer August, núm 5, 1er 1ª.
Hora: 11:00h.
Balanç de la campanya anticementiri nuclear i valoracions sobre la decisió del govern espanyol de no instal·lar el cementiri nuclear a Ascó.
Finalment, i després de dos anys des de l’inici formal del procés, el passat divendres 30 de desembre de 2011 el Consell de Ministres del Govern espanyol ha decidit que el cementiri nuclear no s’instal·li a Catalunya. (ACUERDO por el que se aprueba la designación del emplazamiento del Almacén Temporal Centralizado de combustible nuclear gastado y residuos radiactivos de alta actividad y su centro tecnológico asociado:
Davant d’aquest fet la CANC vol expressar el següent:
- Amb aquesta decisió, aparentment acaba un procés que es va iniciar més enllà del 29 de desembre del 2009, quan el Govern espanyol va aprovar l’inici del concurs que ara finalitza. Concretament, l’actual projecte per instal·lar un cementiri nuclear a l’Estat espanyol s’inicia el 23 de juny de 2006 amb l’aprovació per part del Consell de Ministres del VI Plan de Residuos Radioactivos elaborat per Enresa. Aquell Pla contemplava la construcció d’un cementiri nuclear a l’Estat espanyol on s’hi concentrarien tots els residus radioactius d’alta intensitat de totes les centrals nuclears de l’Estat.
- La CANC, coneixedora des d’un primer moment de l’interès d’Enresa, en particular, i del lobby nuclear, en general, per ubicar aquesta instal·lació en terres catalanes, és va crear just l’agost del 2006 a la Masia de Castelló (Vandellòs).
- Prèviament, a la primavera del 2006, diversos membres de la CANC, i a través d’una moció presentada pel regidor d’ERC, ja havien aconseguit que l’ajuntament d’un dels principals municipis sospitosos per allotjar el cementiri nuclear, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, aprovés per unanimitat una moció contraria a aquesta instal·lació al municipi. Aquest fet és cabdal per entendre el curs dels esdeveniments posteriors, ja que aquest pronunciament del consistori obliga a Enresa, l’AMAC, i el Govern espanyol ha replantejar completament la seva estratègia.
- Des de la seva creació, la CANC ha denunciat la poca transparència del procés de selecció de l’emplaçament on instal·lar el cementiri nuclear. Un procés que no ha informat, ni en temps ni forma, a la ciutadania, i que no l’ha deixada participar. L’opció de presentar-se com a candidat quedava diluïda a un sol mes (gener de 2010), i en mans d’una simple majoria d’un consistori. En el cas d’Ascó, l’ajuntament va decidir presentar-se com a candidat a acollir el cementiri nuclear, sense que cap partit polític de la legislatura 2007-2011 portés al seu programa electoral cap referència expressa sobre aquesta qüestió.
- La CANC ha denunciat en tot moment la manipulació a la que han estat sotmeses tan la Comisión Interministerial ATC com el seu Consell Assessor, així com els informes tècnics que aquests han elaborat. En aquest sentit la CANC va denunciar a través de diversos informes que els terrenys oferts per l’ajuntament d’Ascó eren els pitjors de tots els candidats presentats, i que existia una vinculació entre l'AMAC i el Comité Asesor Técnico de la Comisión Interministerial Emplazamiento ATC (Nota de premsa i informes complerts: http://blogcanc.blogspot.com/2010/12/actas-comision-interministerial.html).
- LA CANC també ha denunciat els estudis pagats per l’ajuntament d’Ascó, com el del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, que sobredimensionava el fet que la candidatura d’Ascó és l’única que disposa de línia de ferrocarril, alhora que amagava que les altres centrals nuclears espanyoles no disposen de connexió ferroviària.
- La CANC també ha denunciat la manipulació que sobre els suposats beneficis econòmics han fet les parts interessades amb la instal·lació del cementiri nuclear a casa nostra. L’argument econòmic dels procementiri nuclear no se sosté per cap banda, ja que els diners del cementiri suposadament a repartir estan continguts en un esborrany d’ordre ministerial que encara no ha estat aprovada. La CANC sempre ha recordat que el procés per a la instal·lació del cementiri nuclear va començar oferint, abans dels 2006, fins a 18 milions d’euros, quantitat que va baixar als 12 milions d’euros, entre 2006 i 2009, i que l’esmentat esborrany d’ordre ministerial deixa, de moment, en 6 milions d’euros. A més, sobre els 700 milions d’euros d’inversió, el mateix esborrany del projecte del cementiri nuclear xifra en un 75% els costos d’enginyeria, components, i altres tasques i materials que no seran coberts in situ. Només el 25% de la inversió serà obra civil que tributarà al territori. I tant els tècnics i treballadors que operaran al cementiri quan aquests estigui en marxa seran altament qualificats i de fora del territori, i en la immensa majoria de casos, com passa al cementiri nuclear de baixa intensitat de El Cabril (Hornachuelos, Córdoba), viuran a fora de la zona d’influència del cementiri.
- LA CANC també ha denunciat els arguments socioeconòmics dels qui volien portar el cementiri nuclear a Ascó com una eina de revitalització territorial. Si la comarca té uns elevats nivells de pobresa (un 17’4% segons l’Informe de la Pobresa de Caixa Catalunya de 2002, essent el nivell més alt de tot Catalunya), de pèrdua de població (Ascó ha perdut població a un ritme de -13hab./any, un 1%, en el període 1986-2008, això és, des de la posada en marxa de les nuclears), i una manca de competitivitat (per posar un exemple, el polígon industrial d’Ascó des de la seva posada en marxa l’any 1995 només ha estat capaç d’atreure un rentador de vehicles com a única activitat econòmica), és justament per la presència d’unes instal·lacions radioactives, com els dues centrals nuclears d’Ascó. Pretendre revitalitzar un territori que pateix les conseqüències negatives de la nuclearització amb més instal·lacions radioactives és més aviat una actitud de cinisme que altra cosa. Exercicis de demagògia com el del Cambra de Comerç de Reus en són una mostra. Una Cambra que abans de defensar a capa i espasa el cementiri nuclear, el que hauria de fer és explicar quants diners ha invertit a la Ribera d’Ebre en els darrers 30 anys.
- Si la Ribera d’Ebre presenta el PIB/càpita més elevat de Catalunya (57.500€) però alhora es troba a la cua de les comarques catalanes en RFBD/càpita (16.400€, en la posició 30ª l’any 2008, i amb renda inferior al Priorat: 17.000€), és precisament per l’evasió dels beneficis de les centrals nuclears, que no reverteixen de forma positiva entre els habitants i municipis de la Ribera d’Ebre i comarques properes. Voler nuclearitzar encara més el territori amb l’argument dels beneficis econòmics, no és sinó un intent d’amagar la incapacitat manifesta dels governants (i de l’AMAC) durant 30 anys per extreure més rendiments d’unes instal·lacions que ja arriben al final de la seva vida.
- La CANC ha treballat en tot moment per assolir una cohesió territorial, social i política en contra de la instal·lació a Catalunya del cementiri nuclear. Així, i no ens cansarem de recordar-ho, el cementiri nuclear ha estat una instal·lació fortament contestada a Catalunya, amb 159 ajuntaments, 12 consells comarcals, les Diputacions de Tarragona i Lleida, i el Parlament de Catalunya (fins a tres vegades, 2008, 2010, i 2011) que han aprovat mocions i resolucions en contra d’aquesta instal·lació. D’aquest rebuig institucional s’ha de destacar:
o Dels 13 municipis que formen part de l’àrea nuclear d’Ascó, i que son socis de l’AMAC, 8 (Flix, Móra d’Ebre, La Torre de l’Espanyol, La Palma d’Ebre, La Fatarella, Corbera d’Ebre, La Figuera, i El Molar) han aprovat mocions en contra del cementiri nuclear; i Vinebre, el municipi més proper a Ascó i únic que ha realitzat una consulta popular, ha dit no al cementiri nuclear amb un 90% dels vots.
o 10 dels 14 ajuntaments de la comarca de la Ribera d’Ebre (71% dels ajuntaments i més del 80% de la població comarcal), s’han posicionat en contra del cementiri, via mocions, la majoria, o via consulta popular, en el cas de Vinebre.
o El 80% dels municipis de les Terres de l’Ebre i el Priorat han aprovat mocions en contra del cementiri.
o Els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià) i els quatre veïns (Segrià, Garrigues, Priorat i Baix Camp), també han aprovat mocions contraries al cementiri.
o Quasi el 20% dels municipis de tot Catalunya (que representen al 40% de tota la població catalana) han aprovat mocions en contra.
- Tampoc ens cansarem de recordar que allò del consens tan àmpliament reclamat pel Govern espanyol, l’AMAC i el programa COWAM (estratègia) i tan esbombat pels procementiri, ha estat una fal·làcia i un fracàs rotund, ja que cap ajuntament ni cap altra institució pública ha recolzat la candidatura d’Ascó. Ningú li ha donat suport!
- I no solament les institucions polítiques han expressat la seua opinió contraria al cementiri, sinó que també les econòmiques, socials i educatives. En aquest sentit han qüestionat la idoneïtat del cementiri nuclear les Cambres de Comerç de Tortosa, Tarragona i Valls, i s’hi han posicionat en contra, més de 500 membres de la comunitat universitària de la Universitat Rovira i Virgili, més de 200 entitats i associacions socials, polítiques i econòmiques, entre les que hi ha entre d’altres tots els directors dels CEIPs de la totalitat de pobles de la Terra Alta, i més de 30 portals de les xarxes socials que s’acosten als 100.000 seguidors.
- També cal recordar que es van presentar més de 7.000 al·legacions ciutadanes en contra del cementiri i es van lliurar al Ministerio de Industria més de 10.000 signatures.
- En contraposició, aquells que diuen que la candidatura d’Ascó era àmpliament recolzada per la societat falten a la veritat. En aquests dos anys no s’ha convocat ni una sola manifestació a favor del cementiri, ni ha sorgit cap iniciativa de suport des de la societat civil, a banda de les accions fetes per l’Ajuntament i per un reduït grup de veïns, patrocinats i dirigits des del consistori asconenc. L’ajuntament d’Ascó ni tan sols s’ha atrevit a convocar una consulta popular, com va fer el veí poble de Vinebre.
- La CANC considera que la candidatura d’Ascó ha estat una candidatura contra el territori, contra les persones, també contra molts asconencs i asconenques, i contra les institucions. Era una candidatura abocada al fracàs que ni l’ajuntament d’Ascó ni l’AMAC han tingut la dignitat de retirar a temps, sent aquests els veritables provocadors de conflictes, tensions i pèrdues de temps innecessàries.
- Indubtablement, la CANC considera que tots els posicionaments contraris demostren l’ampli rebuig territorial, social, polític, econòmic i institucional del cementiri nuclear, han aïllat a la candidatura d’Ascó, i han sigut decisius per a que finalment el cementiri nuclear no vingui a Catalunya.
- La CANC considera que tots aquests posicionaments son el reflex que ens trobàvem davant d’una qüestió de país. La CANC així ho va entendre des d’un primer moment, i va treballar per fer arribar aquesta problemàtica arreu dels territoris. El temps ens ha dit que així ho ha entès el país, no estàvem sols.
- I si, la CANC considera que la desestimació de la candidatura catalana és una decisió política perquè estem davant d’una decisió presa seguint la voluntat de tot el territori català, expressada àmpliament tant al carrer com al Parlament de Catalunya. Això és el que té la democràcia (quan aquesta funciona veritablement).
Per altra banda:
- La CANC està satisfeta que el cementiri nuclear no vingui a Catalunya, però no s’alegra que s’instal·li a Castella-la Manxa, i expressa la seva solidaritat amb el moviment anticementiri nuclear de Conca.
- La CANC constata que instal·lació del cementiri nuclear no és la solució al problema dels residus radioactius, ja que aquests, allà on estiguin, continuaran sent perillosos durant centenars o milers d’anys.
- La CANC considera que abans de procedir a la instal·lació d’un cementiri nuclear d’aquestes característiques cal tenir clares les quantitats de residus que s’hi han de dipositar, i això, i també per generar-ne els mínims possibles, només és pot aconseguir establint un calendari de tancament, ordenat però urgent, de les centrals nuclears de l’Estat espanyol.
Per tot això:
- La CANC es mostra satisfeta perquè assoleix l’objectiu per la qual es va crear l’any 2006: evitar que el cementiri centralitzat de residus radioactius s’instal·li a Catalunya. Tanmateix, la CANC anuncia que continuarà treballant, atenta a tots els moviments i decisions que s’esdevinguin en un futur al voltant de la qüestió del cementiri nuclear. La CANC no es dissoldrà fins que s’esvaeixi per sempre la possibilitat que Catalunya pugui acollir les deixalles nuclears de tot l’Estat espanyol.
- Així mateix, la CANC es mostra agraïda amb totes les persones, entitats socials, econòmiques, i polítiques, i les institucions que, d’una manera o altra, han treballat per evitar que el cementiri nuclear recaigui a Catalunya. Moltes gràcies a totes i a tots!
- Finalment, la CANC constata i posa de relleu que amb la voluntat del poble es poden canviar el curs dels esdeveniments: Sols el poble, salva el poble!
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)
Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 3 de gener de 2012
Escrits
